Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

martes, 27 de octubre de 2009

Dos x un

Agraint la invitació de Teresa, volem afegir-nos i donar la benvinguda a aquesta bona iniciativa, augurant-li un magnífic creixement que, sens dubte, ens farà gaudir dels nostres propis relats, experiències i reportatges de muntanya.
Ens complau incloure la nostra aportació a aquest blog, que tracta d'un repte que ens il·lusionava molt i que, finalment, vam aconseguir el cap de setmana del pont d’octubre, en companya d'una parella molt especial d'amics catalans.
Dissabte dia 10 vam anar, des del poble d'Aneto, fins a l'Estany de Llauset, on deixàrem el cotxe. Amb un cel mig nuvolat, vam iniciar l'ascensió al Vallibierna. Després de superar el llac de Botornás, es va intensificar la boira i la pluja, obligant-nos a canviar els plans i les motxilles pels paraigües, i anàrem a fer una visita a la zona i la cascada de Güels de Joeu, a la vall d’Aran, on brolla l'aigua que engoleix el Forau d’Aiguallut. Malgrat la pluja, gaudirem del típic paisatge de tardor amb una gran vegetació de boniques tonalitats multicolors.
L’endemà, només despertar, vam obrir la finestra de l'habitació de l'hostal i es notava certa claredat en el cel.
Després d'un bon desdejuni i la incertesa de no endevinar si el temps ens anava a acompanyar, vam tornar a la senda, albirant, des de Llauset, la figura del Vallibierna amb els primers llamps de sol reflectits en el seu cim.
La nostra il·lusió creixia a mesura que anàvem deixant enrere els estanys de Coma Arnau i teníem enfront nostre l'estampa del pic, al que arribàrem després d'una pronunciada pujada amb abundant pedra.
La espectacular cresta es un pas molt aeri d'un centenar de metres que creuàrem amb l'excitant sensació d'estar al seu cim de 3.056 mts. d’alçada.
Per accedir a la Tuca de Culebres (3.051 m.) ho vam fer a través del conegut Pas de Cavall que presenta una caiguda d’uns cuants centenars de metres en ambdós costats.
Els 360º de panoràmica ens va regalar la impressionant vista dels cims de l’Aneto, Tempestades, Russell, Margalida, Corones, Aragüells... etc., Posets inclós, amés de les valls de Llauset i Vallibierna
En dinar al Coll de Llauset vam fer la tornada de la marxa circular, baixant per la seua divertida pedrera, veient des de baix tota la paret sud de pic (amb el seu Pas de Cavall) i travessant la vall fins arribar al Estany de Llauset.
Un día inoblidable!.
Joana i Agustí

2 comentarios:

  1. Bravo por Agustín y Joana con vuestra aventura pirenaica como primera colaboración en el blog

    ResponderEliminar
  2. Molt bé parella, que no pare ací la cosa.

    ResponderEliminar