Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

domingo, 21 de noviembre de 2010

L'ALT DE LES ÀLIGES




PR.V-100 ALT DE LES ÀLIGUES SERRA MARXUQUERA - RÓTOVA (LA SAFOR)

El passat 22 de novembre varem anar de marxa per La Safor.
Quedem a la eixida de Rótova, aparquem els cotxes al Carrer Sant Vicent i després d'esmorzar en un bar que es troba DINS del poble, ens dirigim cap al Camí de Borró, a uns 100 metres d’alçada, per a encetar la pujada cap a l’Alt de les Àligues pel PR-100.
Ens varem fer una foto amb la Serra Marxuquera darrere nostre i, al voltant de les 10:30h., comencem a caminar amb l’esperança de que el fresc però assolellat matí, no castigués massa amb un vent fred que resultava una mica fastigós.

Després d’una bugada del guia per un canyar, amb propineta d’uns centenars de metres (“per escalfar i posar les cames a to”), varem anar cap al Camí del Barranc d’Atanassi. Pel canyar correcte passem al costat de la Penya Roja i creuant, per uns pilons de formigó, el riu (sec) Vernissa, arribem en pocs minuts a l’Aqueducte (115 m.) i la cova de les Rates Penades. Fem la primera parada, amb fotos incloses i seguim remuntant suaument una bonica senda botànica fins passar, primer per un xicotet aqüeducte i després per unes basses i una cova al costat d'un pi corbat, que va provocar la nostra curiositat i una nova sessió fotogràfica.
Poc després ens trobem amb la Font de Les Galeríes (224 m.) en un bonic i ombrívol paratge.
Uns metres més amunt, prenem la variant del Barranc Blanc, per anar a visitar el Castell de Borró (270 m.), en el que comencem a sofrir els assots d'un vent fresc i enutjós que no va deixar d'emprenyar en tot el trajecte, tot i que no va impedir que gaudírem d'unes magnífiques panoràmiques que ens meravellen amb els perfils de les serralades del Monduver, Montgó, Benicadell, Serra Falconera i el Circ de La Safor, entre altres.
Seguint per la mateixa variant va haver temps per fer un cop d'ull a la Font del Castell (230 m.).

De tornada al creuer de la Font de Les Galeries, deixant de costat el camí que porta al refugi Casa Garcies, pugem per l'esquerra i passant per un Forn de Calç (254 m.), prenem altura per arribar a la talaia del Penyal de l’Estruca (315 m.) on, com era lògic, el vent seguia sacsejant de valent. Nova parada, noves fotos i vista afegida del castell, baix, a la nostra esquerra.
Seguim ascendint fins arribar a un encreuament (529 m.) amb un senyal que ens indica, que a la nostra esquerra, es troba el majestuós Picaio (515 m.) sobre un impressionant mur vertical. Part de grup va ser persuadit pel vent de continuar caminant, mentre una altra part es va apropar a la vora del Picaio, a donar una ullada a l'espectacular Barranc de la Figuera.
En uns 15 minuts arribem al creuer de l’Alt dels Àligues, en el qual, a pocs metres, una sorprenent senyal ens indica que no està permès circular amb moto. Prenem nota i foto, i continuem cap amunt per airejar-nos més si cap, al final del pic (583 m.) on els ventiladors no van donar treva i la “rasca” ens va impedir relaxar-nos i gaudir d'aquells impressionants 360º de panoràmica que entretenia la nostra vista.

Amb certa pressa, immortalitzem al grup al voltant d’un molló que identifica el cim i, malgrat la placa de prohibició, varem agafar la “amoto” per baixar a “tota pastilla” cap a la Font dels Llibrells (490 m.) on menjarem apinyats en un xicotet recinte que, mes o menys, ens protegia de la maleïda ventolera.
El “marujillo” no va impedir el bon ambient d'un grup “més unit que mai”, compartint bromes, acudits, picadeta i begudeta, en poc més de 4 metres quadrats.

Amb les panxes ben carregades varem tornar a l'encreuament de la font, per iniciar, en suau pendent per una cresteria, la baixada fins a la Simeta del Gall (415 m.).
Poc més avant ens trobem de nou amb la imatge del Castell de Borró, a la nostra dreta i per la vessant que deixa a l’ esquerra el Barranc de García, arribem al poble sobre les 5 h. de la vesprada.
Agraïts per l’ample repertori d’un PR-100 que ens va regalar, al llarg d’una dotzena de kilòmetres, tantes i tan variades facetes, tancarem la marxa refrescant les nostres goles al llar dels jubilats de Rótova.


Agustín Muñoz



VÍDEO DE LA EXCURSIÓN


.

1 comentario:

  1. Una descrpció minuciosa i fidel del que fou un dia ventós però fantàstic.
    L'amic Agustí s'ho currà.
    Ja esperem amb ansietat la propera eixida, que de segur també ens sorprendrà.

    ResponderEliminar