Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

martes, 24 de julio de 2012

LA PICA D'ESTATS


REFUGI DE VALLFERRERA

           La ja tradicional escapada als Pirineus d'alguns membres de la Colla enguany tenia com destinació el sostre dels Pirineus catalans, la Pica d'Estats (3143 m.) i el Cim del Verdaguer (3131 m.).
Ningú des que anàvem en el grup havia pujat mai així que era sorpresa per a tots. I fou sorpresa, el que diuen la Tartera, que és una pedrera ens va advertir que pujar al cim era més seriós del que ens pensàvem.
Un vent gèlid dalt del Coll de Sotllo i una boira atapeïda ens convidava a abandonar, però decidirem continuar malgrat les expectatives i els consells d'un xicot que ja havia pujat més vegades i que se'n tornà.
Passàrem a la part francesa i travessàrem uns "neveros", encara que duiem els grampons no els utilitzàrem, les petjades ens ajudaven a caminar amb prou seguretat. En poc més d'una hora des del Coll arribàrem al cim, primer a la Pica i després al Verdaguer.
Tinguérem sort perquè la boira ens donà una treva dalt i gaudírem d'unes vistes espectaculars del ibons de Sotllo i d'Estats i a la part francesa del Montcalm (3077 m.) on la boira ja no ens deixà pujar. 
De tornada al refugi de Vallferrera ens esperava una dutxa vigoritzant d'aigua freda que molts de nosaltres amablement refusarem.
L'endemà passàrem per Viella i férem nit en Benasque. Ací si que hi havia aigua calenteta i uns sopars ben merescuts. 


En breu Teresa afegirà un text detallat del viatge de les xiques per Andorra

1 comentario:

  1. ¿Y no fereu la cresta? es que.....
    La verdad es que La Pica tiene su miga, quien diga que es fácil, engaña. ¡¡Enhorabuena!! Nuria & Paco

    ResponderEliminar