Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

miércoles, 12 de diciembre de 2012

LA COVA DE LES DONES (Millares)


 L'entrada a la Cova


El llac dels "Nenúfars"


Petjades de dinosaure (el de l'esquerra)


   La Cova de les Dones, o Cueva de Los Dones, és una cavitat en la vessant del Barranc de Zapatero, al terme municipal de Millares. D'una longitud d'uns quatre-cents metres és el llit fossilitzat d'un antic riu soterrani. Aprofitant els estrats horitzontals de la zona, l'aigua esculpí una galeria que desembocava en el barranc, aquest al aprofundir el seu jaç deixà en alt l'eixida del riu formant la boca de la cova que avui coneguem.
L'interior és d'una bellesa inusual, tot tipus de formacions ens sorprenen a cada pas, estalactites, estalagmites, columnes i, fins i tot un petit estany entapissat de "gourgs" donen nom al "llac dels Nenúfars". Un tap de sediment col·lapsen el fons de la cova i els secrets que de segur amaga més enllà.
 El grau d'humitat és molt alt a l'interior i els sòl és una catifa de fang que fa lent el caminar, cosa que agraïm perquè així podem contemplar en tota la seua majestuositat cadascuna de les obres d'art que la Natura ha anat modelant per nosaltres al llarg dels segles.
 La Cova de les Dones fou investigada pel S.I.P. l'any 1968, trobant-se un important jaciment arqueològic, ceràmica amb ornamentació cardial, un ganivet i restes de gots ibers de perfil caliciforme i pasta gris que feren sospitar l'existència d'un lloc de culte.
 Una vegada fora la baixada al barranc dona risa, Una pendent sense cap accés a llit del barranc ens convida a extremar totes les precaucions. El barranc no ens decep, l'aigua ha continuat la seua tasca creadora d'un paisatge que ens encisa novament. 
 Després de dinar acariciats per un generós sol d'hivern continuen les sorpreses, ara és un abric amb pintures rupestres que no podem deixar de visitar.
 Ja al final, en l'anomenada Rambla de Tambuc, un jaciment d'icnites ens reberen. Dinosaures què, allà pel Cretaci Superior ara fa vuitanta milions d'anys ( any mes o any menys) es passejaren per ací igual que ho fem nosaltres ara. Ells deixaren la seua empremta en forma de petjades, les nostres petjades queden al cor gravades en forma d'una agradable emoció que mai oblidarem.
 El calentet en Dos Aguas tancà un dia que començà gèlid i que sensació rere sensació, a quina més agradable. s'encarregaren d'escalfar-lo.

1 comentario:

  1. Lástima de no poder haber disfrutado de la espectacular cueva, el cerrado barranco, las pinturas, icnitas y no se cuantas cosas más que seguro que os callais para no dar más envidia.

    ResponderEliminar