Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

domingo, 3 de noviembre de 2013

SIERRA SEGÁRIA




La Serra de Segária amb una orientació aproximada est-oest, separa la zona de la Marjal de Pego al Nord i la conca del riure Girona al Sud. No és de grans proporcions, a penes cinc quilòmetres de longitud i una altura màxima de 506 metres. Crida l’atenció el seu perfil de serra i la seua forta pendent, ja que pràcticament surt del nivell del mar, també, si s’observa des del Nord el seu extrem Este, pareix el perfil d’un rostre.
Iniciem l’ascens des de l’àrea recreativa de Segária en direcció al Portet de Beniarbeig, és la bretxa en forma de V que s’observa des de l’àrea, i visitem de pas la cova de Bolumini i l’avenc.
Des del Portet i pel vessant nord ens dirigim cap al poblat Iber que es troba en uns replanells de l’extrem Oest. Com molts altres del nostre País es troba totalment abandonat, sense protecció i espoliat per furtius. S’observen nombrosos murets, sembla de les vivendes del poblat i d’algun bancal, moltes xicotetes restes de ceràmica i un tros de mur amb grans carreus.
A l’observar des de dalt un camí de terra, que pareixia dirigir-se a la Font de Catalá -on pensàvem dinar- decidim no retrocedir fins a la desviació del sender pel qual havíem arribat. Gran error, el camí s’acaba en una propietat amb una tanca, vam perdre quasi una hora travessant una selva de margallons, enfiladisses, esbarzers i plantes de les més diverses famílies, de les que ens recordàvem contínuament, però al final, després de moltes malediccions i uns quants arraps aconseguim arribar a la font, ens vam refrescar i vam poder reposar forces.
En acabant de dinar ens dirigim per una bonica senda, cap al Portet d'Ondara. Una vegada en ell, ens dividim, un grup va decidir que ja tenia prou i va descendir cap a l’àrea recreativa i un altre es va dirigir al cim de la Serra. Una pujada que no té molta dificultat, però en la que cal estar atent a causa de la gran erosió del terreny. Des del cim un paisatge impressionant, el mar per un costat i les muntanyes tancant l’horitzó, Montduver, Benicadell, Montgó
-present tot el dia- fins al Penyagolosa i Eivissa.
En el descens atraparem als nostres companys i amb l’arribada a l’àrea recreativa vam donar per finalitzada l’excursió.
Tots vam estar d’acord en la bona senyalització i marcatge de les sendes, que ens van facilitar el recorregut.

Miguel Ortiz

1 comentario:

  1. una excursion mas que me pierdo y ya son tantas...
    pero me alegro que vosotros las disfruteis

    ResponderEliminar